This post is also available in: ESP
Amputat des dels 12 anys, això no m’ha impedit emperò de practicar el muntanyisme i l’alpinisme tot seguint la tradició familiar. En aquestes més de 5 dècades he pogut viure en persona l’evolució de les pròtesi i les excepcionals millores que amb el temps s’han anat incorporant.
El més important però és la normalització de l’ús esportiu i en conseqüència l’aparició de peces cada cop més dinàmiques que faciliten en gran manera la progressió per terrenys irregulars i permeten salvar obstacles amb facilitat.
Fa un parell d’anys però, l’endemà d’una jornada de més de 24 km per la serra del Montsant vaig haver d’abandonar el grup per una lesió molt dolorosa al monyó. Ja en mans del traumatòleg vaig saber que se m’havia format una bursitis que amb els dies es va fer crònica. Malgrat diversos tractaments i nombroses sessions de rehabilitació el mesos anaven passant i cada cop em sentia més incapacitat; fins al punt que durant un parell de mesos vaig limitar la meva mobilitat a moments en que era inevitable.
Van ser les converses amb en Marcos i la seva insistent seguretat las que em van convèncer de fer una nova pròtesi que alliberés la zona afectada. Després de una infinitat de proves i rectificacions de l’encaix i gràcies a la infinita paciència d’en Marcos he recuperat la meva capacitat per a fer llargues excursions. Ha estat la seva experiència i el seu coneixement tècnic els que han fet possible que torni a gaudir del meu esport preferit i pensi ja en noves aventures.
