This post is also available in: CAT
«La veritat que aquestes coses mai vénen bé. Et lleves al matí sent capaç de fer milers de tasques insignificants, i te’n vas a dormir al llit d’un hospital amb un monyó nou i la incertesa de saber si podràs tornar a fer-les.
A poc a poc, vas trobant gent que et diu tot el que no vas a poder fer, totes les limitacions que vas a tenir, com de malament ho passaràs, etcètera. Però, de sobte, trobes amics i professionals que t’ajuden a entendre millor la teva nova situació, t’adones de la quantitat de coses que pots arribar a fer i, a la fi, descobreixes que els límits els esculls tu.
Estic molt agraït a Marc ia tot el seu equip, ja no només per tota la seva paciència, voluntat i ajuda, sinó per ensenyar-me aquests trucs, aquestes idees estranyes que et fan avançar dia a dia, i per fer que torni a córrer, que torni a anar amb moto igual que anava abans i, sobretot, que torni a fer aquestes insignificants tasques de nou. »