Testimonis

“La veritat que aquestes coses mai vénen bé. Et lleves al matí sent capaç de fer milers de tasques insignificants, i te’n vas a dormir al llit d’un hospital amb un monyó nou i la incertesa de saber si podràs tornar a fer-les.

A poc a poc, vas trobant gent que et diu tot el que no vas a poder fer, totes les limitacions que vas a tenir, com de malament ho passaràs, etcètera. Però, de sobte, trobes amics i professionals que t’ajuden a entendre millor la teva nova situació, t’adones de la quantitat de coses que pots arribar a fer i, a la fi, descobreixes que els límits els esculls tu.

Estic molt agraït a Marc ia tot el seu equip, ja no només per tota la seva paciència, voluntat i ajuda, sinó per ensenyar-me aquests trucs, aquestes idees estranyes que et fan avançar dia a dia, i per fer que torni a córrer, que torni a anar amb moto igual que anava abans i, sobretot, que torni a fer aquestes insignificants tasques de nou. ”

“Quan tornes a gaudir la vida amb la mateixa perspectiva que tenies abans, quan tornes a caminar, quan tornes a deixar empremta, quan comences dia a dia a ser més independent és quan t’adones de la importància de la feina en la preparació i elaboració d’una pròtesi ”

Moltíssimes Gràcies ORTOPEDIA ERGOX

José ONIGHT

Amputat des dels 12 anys, això no m’ha impedit emperò de practicar el muntanyisme i l’alpinisme tot seguint la tradició familiar. En aquestes més de 5 dècades he pogut viure en persona l’evolució de les pròtesi i les excepcionals millores que amb el temps s’han anat incorporant.

El més important però és la normalització de l’ús esportiu i en conseqüència l’aparició de peces cada cop més dinàmiques que faciliten en gran manera la progressió per terrenys irregulars i permeten salvar obstacles amb facilitat.

Fa un parell d’anys però, l’endemà d’una jornada de més de 24 km per la serra del Montsant vaig haver d’abandonar el grup per una lesió molt dolorosa al monyó. Ja en mans del traumatòleg vaig saber que se m’havia format una bursitis que amb els dies es va fer crònica. Malgrat diversos tractaments i nombroses sessions de rehabilitació el mesos anaven passant i cada cop em sentia més incapacitat; fins al punt que durant un parell de mesos vaig limitar la meva mobilitat a moments en que era inevitable.

Van ser les converses amb en Marcos i la seva insistent seguretat las que em van convèncer de fer una nova pròtesi que alliberés la zona afectada. Després de una infinitat de proves i rectificacions de l’encaix i gràcies a la infinita paciència d’en Marcos he recuperat la meva capacitat per a fer llargues excursions. Ha estat la seva experiència i el seu coneixement tècnic els que han fet possible que torni a gaudir del meu esport preferit i pensi ja en noves aventures.

De la nit al dia, un bon dia, et trobes aprenent a caminar de nou.

Noves referències, nous suports, noves destreses … costa incorporar els nous patrons de marxa i les sensacions no sempre són tot el agradables que esperem (ni el procés és tot el fàcil que desitjaríem).

Més aviat al contrari: en aquesta nova etapa, quan comences amb el maneig d’una pròtesi, et trobes amb un munt d’emocions i sensacions (tant físiques com psicològiques) amb les que mai abans havies “bregat”. Costa reconèixer quines són part d’un procés normal i quines cal treballar. Costa també confiar que és precisament això: un procés, i que tot acabarà bé.

Però, si ja de per si és un moment dur i complicat (vivència que es repetirà posteriorment en cada canvi d’encaix sobretot), encara ho és més si no comptes al teu costat amb un professional que no només domini el tema, sinó que també es posi en el teu lloc en cada un d’aquests nous passos que es van a anar donant junts.

En el meu cas vaig partir de tenir un molt bon professional a la meva ciutat d’origen (sóc de Saragossa), del qual no tinc cap queixa i que sempre em va atendre amb correcció i oferint-me el millor que em podia aportar en cada moment.

El que passa és que, com sol passés en aquests casos, la casualitat va voler que conegués a Marcos i que tinguéssim l’oportunitat de treballar junts un model d’encaix molt concret i que no m’havien ofert mai, “El MAS”, que era un repte per a tots dos. Requeria molta feina conjunt i molta comunicació, a més que era bastant complicat de realitzar. Podia resultar tot un èxit, o si no sortia bé, implicaria haver de començar de zero, un nou sistema descartant tots els avantatges que implicava l’esmentat M.A.S

Com dic, no és que a Saragossa em fos malament, però descobrir a algú que t’aporta coses tan noves i amb un plus de funcionalitat i comoditat, va suposar per a mi tot un món.

L’encaix quedar perfecte i no ho vaig dubtar més: això és el que volia com a mínim des d’aquest moment en endavant.

Des de llavors he hagut de canviar una vegada més d’encaix i he tornat a comptar amb Marc.

M’agrada la seva manera de treballar, el que m’aporta, el que m’escolta i el molt que s’esforça. M’agrada que es posi en el meu lloc, que tracti de comprenderme alhora que tracta de treure el millor de mi. És sincer i clar quan et transmet les coses, i molt, molt honest i confio en el que ell em diu o comenta, ja sé que és una cosa que considera positiu per a mi.

Puc manifestar amb tranquil·litat tot el que vaig sentint en cada moment i sé que ell ho va a tenir en compte, que no va a passar-ho per alt i li va a donar la importància que té.

Sé que no es quedarà tranquil fins que em senti còmoda amb el seu encaix, la seva alineació, les seves mesures … i estarà pendent fins que li digui: “puc caminar com ho feia abans del canvi”.

Perquè aquesta és una de les coses que més por em donen cada vegada que canvi d’encaix: a no tornar a caminar tan còmoda, com ho faig abans de la canvi. I sé que ell ho sap també i li dóna la importància que jo li dono. I això, per mi, és prioritari.

En breu em toca un nou canvi i ell ja m’està oferint la seva disponibilitat més absoluta.

Això, quan costa tant el canvi, quan a més no estàs a la teva ciutat amb tot el que això implica, és una cosa molt d’agrair.

Enhorabona, Marc, per la teva actitud en el teu treball i cap als teus pacients.

No canviïs mai perquè ja saps que el col·lectiu necessita de professionals com tu.

L’Anna és una persona molt activa, amant de la natura i de la muntanya que resideix a la província de Girona. La seva vida ha estat lligada a l’esport, tant abans com després de adaptar-se a viure amb una amputació. Bàsquet, rem, trekking, snorkel, han estat algunes de les seves moltes aficions, és per això, que l’estat de la seva pròtesi sempre ha de ser òptim, perquè com diu ella “no n’hi ha prou amb el dia a dia a portar la pròtesi amb comoditat , la pròtesi ha de respondre, en moments determinats de la vida, la vida real, corrent per agafar l’autobús, pujant bé les escales, quan no funciona l’ascensor, caminant entre les pedres del riu que vas a creuar quan vas amb els amics d’excursió, o banyant al mar quan fa calor. La pròtesi ha de respondre fent la “somiada caminada” d’alta muntanya que no et condicioni amb el pas de les hores .. “. Gràcies Marc. Gràcies Ergox.

Edu Matarán va ser pilot de motocròs fins a 2007, va patir una greu caiguda en el campionat d’Espanya, en la qual va perdre la cama dreta per sobre del genoll. Després d’aquest accident la seva vida canvi, però sempre ha tingut clar que el seu lloc era al món de la moto. Ha participat en el Ral·li Dakar 2009, actualment posseeix el seu propi equip de quads, per al ral·li Dakar amb Yamaha Espanya.

“Sens dubte el més important des del dia de la meva accident ha estat trobar l’estabilitat i comoditat en un encaix, Marcos Budría d’Ortopèdia Ergox va saber entendre la meva situació i adaptar l’encaix a la meva forma de vida, en la meva vida normal caminar o viatjar és cosa normal, ara mateix no tinc problema a sortir a caminar i anar en bici sense cap modificació, com una persona normal, per que la pròtesi és la que s’ha d’adaptar a tu i no tu a ella … ”