Francesc Estorach

Amputat des dels 12 anys, això no m’ha impedit practicar el muntanyisme i l’alpinisme seguint la tradició familiar. En aquestes més de 5 dècades he pogut viure en persona l’evolució de les pròtesis i les excepcionals millores que amb el temps s’han anat incorporant.

El més important no obstant això és la normalització de l’ús esportiu i en conseqüència l’aparició de peces cada vegada més dinàmiques que faciliten en gran manera la progressió per terrenys irregulars i permeten salvar obstacles amb facilitat.

Fa un parell d’anys malauradament, l’endemà d’una jornada de més de 24 km per la serra del Montsant vaig haver d’abandonar el grup per una lesió molt dolorosa en el meu monyó. Ja en mans del traumatòleg vaig saber que se m’havia format una bursitis que amb els dies es va fer crònica. Malgrat diversos tractaments i nombroses sessions de rehabilitació els mesos anaven passant i cada vegada em sentia més incapacitat; fins al punt que durant un parell de mesos vaig limitar la meva mobilitat a aquells moments en què no era possible evitar-lo.

Van ser finalment les converses amb Marcos i la seva insistent seguretat les que em van convèncer de fer una nova pròtesi que alliberés la zona afectada. Després d’una infinitat de proves i rectificacions de l’encaix i gràcies a la infinita paciència de Marcos he recuperat la meva capacitat per a fer llargues excursions. Ha estat la seva experiència i el seu coneixement tècnic el que ha fet possible que torni a gaudir del meu esport favorit i pensi ja en noves aventures.